11 ag. Com començar a meditar quan el teu cap no para

«Ho he intentat, però no puc meditar. M’assec i el meu cap no deixa de pensar.»

Potser et sona. És una de les frases que més escoltem quan algú s’apropa per primera vegada a la meditació. I moltes vegades darrere d’aquesta frase hi ha una idea que convé desmuntar des del principi: creure que meditar significa aconseguir que la ment quedi completament en silenci.

Però la ment pensa. És la seva naturalesa. De la mateixa manera que el cor batega o els pulmons respiren, la nostra ment genera pensaments constantment. Alguns són importants, d’altres absurds, alguns ens ajuden i d’altres simplement apareixen i desapareixen. No podem deixar de pensar per poder meditar. El que sí que podem aprendre és a relacionar-nos d’una altra manera amb allò que pensem.

Meditar no consisteix a deixar de pensar, sinó a aprendre a observar els nostres pensaments sense haver de seguir cadascun d’ells.

Quan t’adones que t’has perdut, ja estàs meditant

T’asseus, tanques els ulls i portes l’atenció a la respiració. Durant uns instants ets allà. Fins que apareix un pensament. Després un altre. I un altre. De sobte t’adones que portes uns quants minuts pensant en una conversa que vas tenir ahir, en alguna cosa que tens pendent per demà o en qualsevol altra cosa.

I potser apareix aquell pensament tan conegut: «Una altra vegada m’he distret. No sé meditar». Però precisament aquí comença la pràctica. El moment en què t’adones que t’has perdut és el moment en què estàs tornant a estar present.

No has fallat. No has de començar de nou. Simplement tornes a la respiració, al cos, a les sensacions del moment. I quan la ment torni a marxar, tornes una altra vegada. Una vegada i una altra, amb paciència. La pràctica no consisteix a aconseguir que la ment no se’n vagi mai. Consisteix a aprendre a tornar.

Vivim envoltats de soroll

Durant el dia rebem estímuls constantment: missatges, notificacions, pantalles, converses, feina, preocupacions, coses per fer i coses per recordar. La nostra atenció està acostumada a saltar d’un lloc a un altre gairebé sense descans.

Per això, quan ens asseiem en silenci, pot semblar que la nostra ment està més activa que mai. Però potser no tens més pensaments que abans. Simplement estàs començant a escoltar allò que durant el dia queda amagat darrere del soroll.

La meditació ens ofereix una cosa que avui pot resultar molt valuosa: un espai en què no hem de produir, resoldre, respondre ni arribar enlloc. Durant uns minuts podem simplement ser. Sentir el cos. Escoltar la respiració. Observar allò que apareix dins nostre sense haver de fer-hi res.

No ho has de fer perfecte

Un altre dels grans obstacles quan comencem és voler fer-ho bé. Buscar la postura perfecta, respirar correctament, estar completament quiets, no pensar en res i acabar sentint-nos en pau. I quan res d’això passa, pensem que la meditació no se’ns dona bé.

Però la meditació no consisteix a arribar a un estat determinat. No has d’estar tranquil per meditar. Pots estar inquiet, cansat, preocupat o fins i tot tenir un dia especialment difícil. Pots sentir emocions, notar tensió al cos o tenir el cap ple de pensaments. Tot això pot formar part de la pràctica.

Perquè meditar no significa fabricar una sensació de calma. Significa aprendre a estar present amb allò que hi ha, sense lluitar constantment contra això.

La respiració com un lloc on tornar

Quan la ment es perd, necessitem un lloc on tornar. I la respiració pot convertir-se en aquest punt de trobada. No cal canviar-la ni controlar-la. Simplement sentir com entra l’aire, com surt, com es mou l’abdomen o com s’expandeix suaument el pit. La respiració està passant ara, en aquest instant, i per això ens pot ajudar a tornar al present quan la nostra ment ha marxat cap al passat o cap al futur.

Cada vegada que descobreixes que estàs pensant en una altra cosa, tornes. Sense enfadar-te amb tu mateix. Sense jutjar-te. Sense intentar fer-ho perfecte. Tornes. I potser aquesta és una de les ensenyances més boniques de la meditació: aprendre que sempre podem tornar al moment present.

A poc a poc apareix un espai

Els canvis que produeix una pràctica de meditació no sempre són espectaculars ni immediats. Moltes vegades apareixen d’una manera molt més subtil.

Potser un dia et trobes respirant abans de respondre a alguna cosa que normalment t’hauria fet reaccionar. Potser pots observar una emoció sense deixar-te arrossegar immediatament per ella. Potser una preocupació continua allà, però ja no ocupa tot el teu espai interior.

Comença a aparèixer un petit espai entre allò que passa i la manera com responem. I en aquest espai hi ha llibertat. No significa que deixis de sentir, de pensar o de preocupar-te. Significa que, a poc a poc, pots començar a escollir com relacionar-te amb tot això, en lloc de reaccionar automàticament davant de cada pensament o emoció.

Meditar també és aprendre a escoltar-te

Passem gran part del dia fent coses i, moltes vegades, deixem d’escoltar què passa dins nostre. El cos parla, la respiració canvia, apareix cansament, tensió, emocions que hem anat guardant o necessitats que hem après a posposar.

La meditació ens convida a aturar-nos i escoltar. No sempre per trobar una resposta. No sempre per solucionar alguna cosa. De vegades simplement per reconèixer allò que hi ha. Escoltar-nos també és una manera de cuidar-nos.

I quan comencem a parar atenció al cos, a la respiració, a les emocions i als pensaments, podem començar a conèixer-nos des d’un lloc diferent, amb menys judici i més presència.

És millor meditar sol o acompanyat?

Pots començar perfectament pel teu compte. Cinc minuts al dia poden ser un bon començament. Però practicar acompanyat també et pot ajudar a crear un espai de constància i compromís amb tu mateix: un moment de la setmana reservat per parar, una veu que et guia i un grup amb qui compartir el silenci.

A més, descobrir que a altres persones els passa exactament el mateix que a tu pot resultar alliberador. Que la ment se’n vagi, que apareguin pensaments, que alguns dies costi més concentrar-se o que apareguin emocions durant la pràctica no significa que ho estiguis fent malament. Forma part del camí.

La nostra classe de Meditació i Pranayama combina meditació, respiració conscient i mindfulness en un espai pensat tant per a qui comença com per a qui ja té experiència. No necessites saber meditar per venir. Vens precisament per aprendre a fer-ho.

No esperis que el teu cap es calmi per començar

Potser penses que començaràs quan tinguis menys feina, quan passi aquesta etapa, quan estiguis menys cansat o quan tinguis més temps. Però potser aquest moment no arribarà mai. La vida no sempre s’atura perquè nosaltres puguem trobar calma.

Per això potser la pràctica consisteix precisament a aprendre a seure enmig de la vida que tens ara. Amb els teus pensaments, les teves emocions, les teves preocupacions, els teus dies bons i els teus dies difícils. No necessites mitja hora. No necessites fer-ho perfecte. De vegades només necessites seure uns minuts, tancar els ulls, respirar i donar-te permís per ser allà.

Meditar no és aconseguir que la teva ment quedi en silenci. És aprendre a romandre amb tu mateix fins i tot quan a dins hi ha soroll. I potser, amb el temps, descobriràs que la calma no apareix quan tots els pensaments desapareixen, sinó quan ja no necessites lluitar contra ells.

T’esperem a Aura Yoga, a Pardinyes, Lleida. Descobreix la nostra classe de Meditació i Pranayama o escriu-nos si vols començar a explorar aquest camí amb nosaltres.